Microrelats pel AMJ

A principis de juny, el Jordi de Manuel es va posar en contacte amb mi. Em deia: S’està preparant un número de la nova Catarsi que està dedicat a l’Antoni Munné-Jordà i volem publicar un recull de microrelats (molt micros!). El conjunt es dirà “antonimunnejant”. Cap relat no durà títol, anirà signat i contindrà un màxim de 150 paraules.

Vaig acceptar clar, és un honor poder participar i a més l’Antoni s’ho mereix. M’encanten els reptes i vaig gaudir de valent escrivint només 150 paraules. El que volia era que el microrelat fos una història sencera i per complicar-lo més volia que tinguis entre línies un missatge.

El suplici, amb el que ja contava, va ser aconseguir no passar-me del màxim establert. Us confesso que va ser l’únic que em va amoïnar. A finals de juliol, dintre del termini establert, però justet, molt justet, el vaig enviar. Van ser 141 paraules. Tot un record per mi.

Per la EuroCon celebrada a Barcelona fa pocs dies (4 a 6 de novembre 2016) , el van publicar, moment en què van fer, dintre de les activitats del congrés, l’homenatge al nostre amic Antoni. L’acte està penjat al YouTube cortesia dels organitzadors de la EuroCon (gràcies!). Premeu a:

Eurocon 2016 – Homenatge a Antoni Munné-Jordà (CAT)

Aquí el teniu i també podeu gaudir de la resta de microrelats dels companys i companyes (Pep Homar, Montserrat Galícia, Salvador Macip, Carme Torras, ÀfricaRM, Rosa Fabregat, Jordi de Manuel, Jordi Font-Agustí, bea i Eduard Castanyo), si aneu al lloc original:

CATARSI

Antonimunnejant
Diversos autors

Quan vam decidir fer aquest número especial sobre l’Antoni Munné-Jordà, una de les primeres idees que ens va vindre al cap per fer-li un homenatge va ser demanar-li als seus amics que ens fessin un microconte inspirat en ell. Ens vam posar en contacte amb les persones que el coneixen millor i els vam fer la proposta, aquí en teniu el resultant:

L’Antoni va mirar per la finestra de la torre. El que va veure no li va agradar. Uns quants dracs volaven prop d’ell. Va girar cua i al tornar enrere va veure com el Manuel deixava els estris d’escriure. Al sofà la Mercè, en Pere, el Salvador i la Maria Aurèlia estaven quiets, esperant.
—Voleu dir que ens deixaran sortir d’aquí? -va dir des de l’altre costat de l’habitació en Terenci.
—Jo crec que és culpa teva Antoni, sempre escrivint històries de ciència-ficció —diu la Montserrat.
—I si fem un encanteri? —comenta en Terenci.
—Fes-lo! No perdem res! —diu la Rosa.
—Jo? Això tu Rosa o l’Antoni.
L’Antoni va tancar els ulls i va recitar unes paraules.
Els dracs van desaparèixer, les portes es van obrir. En Màrius els esperava amb els braços oberts.
—Benvinguts! Heu superat la prova!

© 2016 Ricard de la Casa

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *