Relat a la revista Portella

publicado en: Escritura, General | 0

Fa ja un cert temps, concretament el dia dos de juny, els responsables de la revista Portella (Col·lectiu Portella), em van demanar un relat pel seu número deu. Em vaig sentir honorat pel prestigi que aquesta revista té al país. En el seu missatge deien que em deixaven les mans lliures per escriure el que volgués. Només van posar un condicionant: la llargada. No em podia passar de tres fulls, que traduït són unes 1320 paraules i, per ser més exactes, set mil dos-cents cinquanta caràcters.

Treballar amb condicionants, en aquest cas tan pocs caràcters, estimula per treure profit de cada una de les paraules incloses. Has de tenir molt clar el que vols dir i com ho vols dir. Calia treure rendiment dels dobles sentits per dir molt amb poques paraules. És un exercici que sovint poso als meus alumnes dels tallers d’escriptura creativa.

invitacic3b3-portella-10

Durant uns quants dies vaig estar rumiant el tema. De què volia escriure? Tenia clar que Andorra havia de ser el lloc. Els fets havien de passar a Andorra. Per altra part, la llargada era perfecta per fer una cosa que feia temps em donava voltes: convertir a una dona, la Joana, en un personatge amb tot el que això significa. Dic que era perfecta perque em conec i sense aquesta limitació, hagués pogut convertir el relat en una novel·la (que encara ara estaria escrivint). Els tres fulls, es converteixen en un parell de pinzellades, un lleu acaronament, una mirada al passat. Suficient per donar un petit alè a la memòria de la Joana.

Volia homenatjar la Joana i de pas escriure sobre un lloc molt especial, en el que vaig passar molt de temps i on vaig fer moltes amistats, la clínica de Sant Vicenç d’Enclar. De fet la Joana, és també la Paquita, la Pili, la Matilde i moltes altres dones de Sant Vicenç.

portada-portella-10I ara ja us he donat una altra clau, és un conte on tots els personatges que surten són dones.

Anem per una altra clau: Ja sabeu que m’agrada molt el fantàstic, especialment la ciència-ficció. Volia que tingués un pessic de fantasia i alhora volia endinsar-me en l’Andorra del passat per tornar al present i mirar al futur… No ho puc evitar, els viatges en el temps m’agraden!

Un dels perills que té quan vols filar tan prim és que, molt possiblement, algú no el pugui comprendre en totes les seves dimensions. És com aquells acudits que només entenen la gent del país. Podríem dir que està escrit en clau andorrana. Encara així, m’agrada pensar que potser el conte sigui l’espurna que faci agafar curiositat i llegir altres coses.

No puc dir res més sense obrir en canal aquest petit relat fet amb molt d’amor i que descobriu, abans d’hora, el que amaga sota les seves paraules.

Agrair finalment al Col·lectiu Portella que m’hagin obert les seves pàgines i deixar-me expressar en llibertat.

Només queda dir-vos el títol que, com heu suposat, conte també un doble sentit: «Alba» i invitar-vos a la presentació del número deu de la revista Portella, dijous vinent dia 26 de novembre, al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella (19 hores).

© Novembre, 2015 – text i fotografia Ricard de la Casa

 

Més informació del Col·letiu Portella i la revista aquí

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.